Hoy te hablo a ti, sí, a ti que tanto te gusta recalcar los defectos de las personas. A ti que tantas horas pasas mirando que hacen y que dejan de hacer los demás, sin siquiera observarte a ti mismo. Que no mirarte medio dormido enfrente de un espejo, hablo de observarte.
Observarte fijamente sin verte, hablarte, analizarte, conocerte antes de conocer, analizarte antes de analizar. Y es que tú, que lo sabes todo pero que a la vez tan poco conoces, puedes aprender mucho más de ti de lo que te imaginas.
2 respuestas
I això com es fa? És molt fàcil dir-ho pero no és tan fàcil fer-ho. La subjectivitat és inevitable
Suposo que en la subjectivitat resideix la clau. Cadascú pot trobar una mica la seva manera de fer-ho. En el meu cas consisteix en trovar temps per mi mateix i fer les coses que em fan desconectar de la vida. Deixar de mirar que fan els altres i mirar que és el que faig i com ho faig. En deixar de compararme, ja que cadascú som un món. Si faig les coses com crec que s’han de fer, o com algú suposadament ha tingut èxit fent-les, el resultat és la meva infelicitat permanent!